dimarts, 29 de març del 2011

Gent que ens visita.

La setmana passada ens van visitar molta gent, de Flix i de fora de Flix, el dijous els avis i àvies de la Residència per a la gent gran, Les Escoles Velles, van visitar el refugi, aquell dia jo vaig escoltar més que explicar. El divendres pel matí els nens i nenes de 1er i 2on d’EGB de l’escola de Flix van visitar el castell i el refugi, el dissabte per la tarde una colla d’amics i parents, que fan una trobada anual, també van disfrutar d’una passejada per aquest elements del nostre patrimoni històric i finalment diumenge, el mateix dia de la inauguració de les obres de les façanes fluvials, van assistir a la visita guiada pel poble els integrants i acompanyants de l’associació de dones de Vila-seca. En total la setmana passada van ser aproximadament 140 persones les que van fer aquests recorreguts guiats per la nostra vila.


Associació de dones de Vila-seca: 

Amics i familiars de Loli Gómez.



Alumnes de 1er i 2on d'EGB:






dilluns, 28 de març del 2011

Meandre de Flix, façanes fluvials, 2007-2011


Meandre de Flix, façanes fluvials, 2007-2011 from Jaume Masip on Vimeo.



Avui ha tornat a ser un dia molt important pel poble de Flix,  hem fet un acte d’inauguració de les obres de les façanes fluvials, a mi m’agrada més dir-ho així perquè el projecte del meandre és molt més global i aquestes obres, encara que són la part més important, no són tot el projecte.

El projecte del meandre, de l’any 2004, consta de moltes actuacions i projectes, els més importants (7 milions d’euros) són els que s’han inaugurat avui, la façana fluvial del riu de dalt, la del riu de baix i els itineraris, amb tots els elements històrics recuperats, això fa que, com ha dit  l’alcalde Òscar Bosch al seu discurs, poguéssim “treure pit”, presumir del poble que tenim i tinguéssim l’autoestima en un nivell on feia molts i molts anys que no teníem.
Li he d’agrair, personalment, la seva menció i reconeixement a la meva feina i també crec que s’hauria de fer una menció especial a la gent del Parque de Maquinaria del MMA que han fet una bona feina i que s’han integrat totalment a la vida quotidiana del poble. Us deixo amb un petita història d’aquestes obres, que han fet que tornéssim a viure de cara al riu.

diumenge, 20 de març del 2011

Visites al Castell Nou

Ja fa dies que el tema de les visites al castell, al refugi  i de retruc al poble, van en augment. Col·legis, colles d’amics, quintos de diverses quintes, treballadors d’empreses que fa temps que treballen al poble, gent que n’ha sentit parlar, etc. etc.
Divendres passat vàrem rebre la visita dels alumnes de 1er d'ESO de l’institut Jaume I de Salou, feien estada a l’alberg del Resort Rural Riu de Baix i van visitar el castell i el refugi.
Tal com els vaig prometre, penjo les fotos que els hi vaig fer abans de la visita. Reitero el nostre agraïment per triar la nostra vila per a fer-hi estada.




divendres, 18 de març del 2011

Auroritzat

Tarde de dissabte, pluja, cap pel·lícula de sessió de tarde mínimament visible, migdiada, mirades nostàlgiques per la finestra veien com plou i les gotes s’escolen vidre avall i reboten damunt les fulles dels arbres del pati.

Em ve al cap un verb impossible: Auroritzat.
No sé, els que ja teniu una edat potser recordareu una cobla que es cantava fa molt temps, que deia més o menys així :” los que van a l’auroraaaaaa, son quinze o setzeeeeeee, el que té el cap més gros (......) del metgeeeeee”.
Es referia, en to burlesc al famós rosari de l’aurora i de retruc a la dita aquella que deia que una cosa “acabarà com el rosari de l’aurora”, abans i no tant abans, als pobles, al matí (a trenc d'alba) es formava una processó per resar el rosari, però cada un dels processionaris, quan arribava a casa seva s'hi quedava, així que el rosari acabava resat només per una persona. Acabar com el rosari de l'aurora vol dir que tothom desapareix.
Una altra versió diu que: ‘Acabar com el rosari de l’Aurora’, com diu Salvador Alsius, “és una frase molt popular amb la qual s’indica que alguna cosa té un final precipitat o desastrós ”. El seu origen cal cercar-lo en el moviment revolucionari de setembre de 1868 que va suposar l’exili d’Isabel II. Antoni Pladevall explica el motiu d’aquesta frase: “Un dels primers signes anticlericals de 1868 fou l’intent de desbaratar i d'impedir a Barcelona i a altres llocs els rosaris de l’aurora, intent que originà autèntiques batalles campals entre devots i agitadors ”.
No sé si al bloc de “los que van a l’aurora”, tothom desapareixerà o acabarà amb aldarulls entre devots i agitadors, el que sí sé és que se sembla més a això últim i sinó veieu  les seves entrades. Podreu observar que lo seu és un intent, anònim, d’embolicar la troca, sense cap crítica constructiva i el més curiós de tot, a l’objectiu de les seves crítiques mai hi ha ningú d’un determinat color polític, perquè serà?

dimecres, 16 de març del 2011

Antoni Gaudí amb el CERE

El passat diumenge vàrem participar amb la sortida, organitzada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, a Barna, a la Pedrera, la Sagrada Família i el Parc Güell, tot relacionat també amb en Carles Mani de Móra d'Ebre i la seva relació amb Gaudí que ens va explicar durant la visita Loreto Meix. Gràcies a ella, al CERE, que va organitzar com sempre una sortida impecable i també gràcies al fill de Flix Marc Viñoles (ara no sé si és Viñolas) que ens va fer de guia amb molta sensibilitat, una demostració de saber sobre Gaudí i una gran paciència.
Vaig fer moltes fotos, aquí us deixo una petita mostra de l'impressionant geni de Gaudí i companyia.



Antoni Gaudí amb el CERE from Jaume Masip on Vimeo.

dimarts, 15 de març del 2011

Amenaça nuclear, nivell 6!

Bé, suposo que els comentaristes matiners  d’avui encara no havien sentit que la radiació ja ha començat a sortir dels edificis de suposada contenció, sobretot del reactor 2, per tant ara ningú, més que ells, pensa en el cementiri, tothom pensa en la suposada seguretat de les centrals nuclears. Quan a un lloc tant preparat com el japò ha passat el que està passant ( això serà molt i molt greu!!! de moment nivell 6 d'emergència i Txernòbil va ser nivell 7) no es pot evitar pensar en el que tens aprop (zona sísmica a Rasquera i tsunami de les preses i embassaments de riu amunt? Al japó han fallat la refrigeració principal i la d’emergència. Tant diícil és pensar que això pot passaren qualsevol lloc?), per cert, algú sap a la zona què fer en cas d'emergència nuclear? On són els centres de concentració en cas d’evacuació? I les pastilles de iode? ara què farem? corre, corre a revisar protocols de seguretat, quan ja s’està perllongant la vida de les centrals i encara no s’acabat d’implantar els plans d’emergència? si us plau, això és el conte del llop! al menys, els que esteu a favor del cementiri, i de pas els pro-nuclears, tingueu una mica d'humilitat. Al japó ja han evacuat o estant evacuant a tot el personal en 30 Km i el núvol radioactiu va en direcció a Tokio. A Vandellòs tinc entés que es va arribar a tres graus de la temperatura crítica el dia de l’incendi. Alemanya acaba de dir que tanca, preventivament, els reactors construits abans de 1980. I haurà, segur, un abans i un després, per tant, voleu dir que ara toca dir, com ha ha dit avui l'alcalde d'Ascó, entre d'altres, que això no afecta a la seva petició d'albergar el cementiri nuclear? pos no, ara no toca!.


"Por tercer día consecutivo, hubo una explosión en otro de los seis reactores de la central de Fukushima – en este caso el número 2 – y se declaró un incendio en el número 4. Estos siniestros, unidos a los estallidos de días anteriores en los otros dos reactores, han formado unanube radiactiva que ya ha llegado a Tokio. Aunque las autoridades insisten en que los niveles de contaminación son bajos y no entrañan un riesgo para la salud, en la capital nipona se ha desatado el pánico y miles de personas han hecho acopio de víveres, agua, sacos de dormir, linternas y velas.
En un discurso televisado, el primer ministro, Naoto Kan, ha ordenado que toda la población en unos 30 kilómetros a la redonda de la central de Fukushima – unas 140.000 personas – permanezcan encerrados en sus casas y con las ventanas selladas. Según el Gobierno nipón, los niveles de radiación en las cercanías de la planta son entre 100 y 400 veces superiores a lo permitido.
De los 800 empleados que estaban intentando a la desesperada enfriar los reactores de la central, ya sólo quedan 50, auténticos héroes anónimos que se están jugando la vida en una lucha titánica por paliar una tragedia que se antoja ya irreversible, y que en los próximos días no tiene visos de mejorar, sino de empeorar. "


dilluns, 14 de març del 2011

Consens (irònicament)

Fa temps que segueixo un bloc, com ho diria..., especial, gairebé sempre em fa somriure i això sempre va bé. Avui li dedico aquesta entrada titulada "consens", naturalment, irònicament.





No anem bé

La setmana del 28 de febrer al 4 de març, l'ajuntament de Flix, el Casal de joves "lo refugi" i el CEIP van organitzar una activitat anomenada "Campanya cívica de la conducta adequada", amb el títol, més genèric de "No anem bé". Una de les activitats consistia en fer una passejada pel poble i enganxar "consells" allí on els nens ho veien més necessari, aquí en teniu una petita mostra. De vegades l'aprendre coses, no té edat.







dijous, 10 de març del 2011

Riuada de l'Ebre a Flix. 1982

El més impressionant era sentir el soroll de l’aigua, sobre tot per la nit, que va ser quan el gran riu va arribar al seu màxim nivell.



Untitled from Jaume Masip on Vimeo.

diumenge, 6 de març del 2011

Sandaru "un naranja, un limón"

De vegades, els jaciments arqueològics et donen alguna que altra sorpresa, a la vora del Molí d'Oriol hi havia l'antiga Pista d'estiu...







divendres, 4 de març del 2011

La vida hauria de ser al revés.

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.
Joan M. Serrat