dissabte, 23 d’octubre del 2010

Sensacions de tardor

Octubre és amable, passejar pel poble al solet de les seues tardes és una experiència única, la llum, els colors, l'aire tebi i un silenci especial.
La tardor és una època de canvis lents, és el punt oposat a la primavera que també és un trànsit, és la calma en lloc de la tempesta encara que hi hagi tronades, totes les estacions tenen el seu punt, totes tenen alguna cosa que m'agrada, però aquesta en té més.
Es podria comparar també amb les etapes de la vida, la primavera amb la infància i l'adolescència, l'estiu amb la plenitud i la força, la tardor amb la maduresa i l'experiència, l'hivern amb el final d'un cicle i l'esperança, si puguessim triar amb quina ens quedaríem?
Per a mi no és un temps de tristesa, potser sí d'una suau malenconia i amés, sovint hi ha dies de pluja, la pluja m'agrada molt, ah! i el riu de vegades és d'un blau com no he vist en cap altre lloc.
La tardor fa l'olor dels colors de la terra i també fa olor d'amic, Miquel Martí Pol ho descriu molt millor: ...i sabia el baf compacte de la terra.
No m'he pogut resistir a tornar a posar aquest text, d'una entrada de l'any passat per aquestes dates.