La Ribera d'Ebre a "Descobrir Catalunya"

Ribera d’Ebre. Un passeig captivador per l’horta de les delícies.

Amb aquest títol es presenta un extens reportatge sobre la nostra comarca. Tot plegat una paradoxa, en els dies que estem vivint, per una banda, n’hi ha que volen instal•lar un cementeri nuclear i per l’altra la revista Descobrir Catalunya, glosa les excel•lències d’una comarca, la Ribera d’Ebre, ni mes ni menys que amb 58 pàgines, en el número d’aquest febrer.

La presentació:

“Queden avui, a casa nostra, zones desconegudes? Comarques fins hi tot, poc explorades? Per estrany que sembli, la resposta és sí. El present exemplar de Descobrir Catalunya s’endinsa en la Ribera d’Ebre, un d’aquests indrets immerescudament invisibles per a molts catalans. I és que només des de la ignorància o des de l’estigma gratuït es pot obviar aquesta comarca vertebrada pel riu més important del país i delimitada per muntanyes tan belles com les de Cardó. L’omnipresència de l’Ebre, la fertilitat de l’horta que rega, l’interès pel patrimoni històric i cultural que conserva i l’hospitalitat de la seva gent sorprenen al visitant primerenc. Us convidem a olorar la primavera dels sentits en aquesta meravellosa terra de la Ribera”.

El contingut:

Reportatge fotogràfic de Rafael López-Monné.

Al qui vaig tenir el gust de conèixer i amb qui m’hagués passat hores parlant de moltes coses.

Pàgines 50 i 51: foto de Miravet des del castell.

Pàgines 52 i 53: escrit de Josep Sànchez Cervelló i sumari-dossier.

“...Carmel (Biarnés) fou un personatge significatiu en la represa cultural i política, perquè enllaçà amb la generació de la guerra i de l’exili – fou ell qui em presentà Artur Bladé – i féu, també, de pont amb els més joves, quan just sortíem de la dictadura.

Des d’aquells temps, la Ribera ha anat canviant com el món, però de manera menys embogida. Avui, encara, una gran part del nostre patrimoni cultural i artístic es manté indestructible. Aquí els dies continuen essent llargs i pacients, la gent és hospitalària i amable amb el visitant, mantenint la marca indeleble d’un autenticitat ancestral que us animo a descobrir”.

Pàgines 54 i 55: La Picossa.

Pàgines 56 i 57: Ca Don Joan de Vinebre.

Pàgines 58 i 59: el camí de Sant Blai a Tivissa.

Pàgines 60 i 61: les cursets de rucs i cavalls al carrer dels Clots, a Ascó.

Pàgines 62 i 63: contrallum a Tivissa.

Pàgines 64 i 65: l’espectacular meandre de l’Ebre, a Flix.

Pàgines 66 a 71: article de Jordi Duran, amb fotos de la comarca (algunes de Sebes) “A la Ribera d’Ebre el riu ho és tot. Per a uns, n’és el rei; per a d’altres, el carrer Major”.

A la Pàgina 68: el camí de Sirga de Rafael López Monné.

”El trànsit per l’Ebre havia estat molt intens, Costa d’imaginar-ho, però el riu era una gran autopista per on navegaven grans llaguts carregats amb tot tipus de mercaderies...”

Pàgines 72 a 77: Terra de romeus, per Andreu Carranza, amb fotos del dia de l’ermita de Flix, entre d’altres.

“El dia de la mona, el poble de Flix sembla un mas robat: no hi ha una ànima pels carrers...l’aurora dels dilluns de Pasqua a l’ermita del Remei és la postal d’un paradís perdut...

Ben aviat comença a sonar la campaneta. Té un ressò de ferro cansat, afònic, persistent, com si fossin cops de mall contra l’enclusa, és el batec de la mare terra que agonitza a les profunditats tel•lúriques. El núvol blavós de les fogueres, com una guilla, plana mandrós per la vall escampant olors d’escalivada i carn a la brasa...El fum desperta l’inconscient col•lectiu de “pertanyem a una terra, un foc, una tribu”...després dinar a l’ermita es ballen jotes, més tard es farà la trobada de banderes al pont de l’Ebre...”

Pàgines 78 a 85: L’horta de les delícies, per Oriol Gracià (la primavera esclata abans d’hora a la camps de la Ribera) inclou la recepta de la Clotxa.

Pàgines 86 a 91: Sílvia Berbís “Siguen barquers, pescadors, arxivers o directors d’una reserva natural, els habitants de la Ribera d’Ebre conviuen amb l’omnipresència del riu”.

Amb fotos de persones de Flix com Pere Josep, Irene i Raül, entre d’altres.

Pàgines 95 a 97: Una història que flueix, amb fotos diverses de patrimoni, entre elles el refugi de Flix.

“El riu, pare d’Ibèria ha solcat la terra i ha forjat la gent des de temps remots. Com a frontissa i frontera, ha esta cobejat per totes les civilitzacions que hi han deixat petjada”.

Pàgines 98 i 99: Ebre avall de Narcís Comadira...

Pàgines 100 i 101: no t’ho perdis (refugi de Benissanet) i gastronomia.

Pàgines 102 a 105: passejades de patrimoni, La Torre de l’Espanyol,Tivissa i Rasquera.

Pàgines 106 i 107: un lloc on dormir i una altre on menjar.

Els habitants d’aquesta terra, segurament trobarem a faltar, encara, moltes coses de cadascun dels nostres pobles, però la veritat és que és un reportatge excepcional. La gent de fora aprendrà moltes coses, molta gent d’aquí espero que també.